Ateneu Minerva

223 anys acompanyats per la bellesa – Aniversari de l’estrena de “La Flauta Màgica” de W.A. Mozart

El 30 de setembre de 1791 s’estrenava al Freihaus-Theater auf der Wieden de Viena la cèlebre opera “La Flauta Màgica”. flute_playbill

L’obra va ser estrenada en vida de l’autor al qual només li restaven dos mesos de vida. Una llum d’un esser humà es va apagar, per donar pas a la brillant immortalitat d’un dels genis mes grans i perdurables de la memòria musical de tots els temps.

“La Flauta Màgica” va aconseguir l’èxit tant entre les classes populars com per l’aristocràcia de l’època. Una obra que ha esdevingut una de les mes representades i estimades del programa operístic arreu del món. Una obra que es preuada tant per la seva bellesa, com per tot el seu significat simbòlic. La llum i la foscor, la raó i el misteri, l’amor i l’odi. Tots els elements eterns de l’existència musicats amb l’exquisitesa i elegància característiques de Mozart.

L’obra de l’autor de Salzburg constitueix una evidencia del be de l’esperit enfront de les dificultats. Un recordatori de la capacitat de crear bellesa en un mon que pot ser ple dolor fins a dir basta. Una invitació de tant en tant a l’humor que xoca de sobte amb el terror.

Gaudiu del llegat que generosament ens va deixar Mozart, perquè no gaudir de la bellesa, seria malbaratar l’existència. Deixem les paraules per escoltar la música. Shissst! silenci.


Zauberflöte – Königin der Nacht – Diana Damrau

Ciència Ciutadana – Aprendre col·laborant

La supervivència ha estat desde el principi el motor que ha impulsat l’home a superar-se constantment. Un impuls de superació que neix en la consciencia dels individus i es consolida mitjançant la transmissió del coneixement en el grup. Només sent conscients d’aquest fet irrebatible podem entendre el lloc que ocupa l’home a la terra. El desenvolupament tecnològic es la clau de volta, el fet diferencial, el que descriu la condició humana mes profunda.

Atenent a aquest fet, trobem la resposta al perquè l’home sempre ha estat un ésser col·laborador. Tota l’evidencia paleontològica i antropològica en dona testimoni. El llop perd els ullals i deixa pas a la cadena.

imagen newton

En els darrers temps la col·laboració ha crescut de manera progressiva en el camp de la investigació científica. La xarxa global está facilitant que això sigui possible sumant voluntaris sense formació científica amb professionals que posen en marxa un ampli ventall de projectes d’investigació on hi cap aquesta nova formula de recerca. Una suma que es coneix com la intel·ligència col·laborativa.

Els projectes van del mes senzill al mes complex. Per posar algun exemple, desde la classificació dels estels que habiten les galàxies revisant fotografies, passant per la recollida d’informació d’aus i insectes per desprès enviar les dades als experts que les analitzen i acabant per la resolució de puzles moleculars relacionats amb les proteïnes i l’ARN. Les opcions son molt diverses i poden demanar recursos materials, per exemple, oferint una dedicació parcial o temporal del nostre ordinador personal, a la dedicació del nostre propi temps i capacitat cognitiva.

Estem doncs, davant d’un nou episodi del que caracteritza l’ésser humà amb les dues variables de sempre. L’adquisició de coneixement i la col·laboració i transmissió col·lectiva del coneixement recollit. Es clar, ens va la nostra supervivència.

Per saber-ne mes

Escolteu el Podcast de “Universo Paralelo” sobre Ciència Ciutadana

Vegeu els projectes de la Fundació Ibercivis

Recomana aquest web: